aigua de rocallaura

ACCIONS I INDICACIONS

 

L'aigua de Rocallaura té la categoria d'aigua mineromedicinal, reconeguda com a tal per la Reial Orde del 8 de Maig de 1909 i del 2 de Març de 1929.

manantial.gifTé un residu sec de 1.266 mg/L i un pH de 8.05, és a dir alcalí.

 

Els seus anions predominants són el sulfat (SO4=,437 mg/L, representant el 48.3% dels anions expressats en mEq/L) i el clorur (Cl-, 183 mg/L, representant el  27.4%  dels anions expressats en mEq/L).

Els seus cations  predominants  són el calci (Ca++,  169 mg/L, representant  el  44.2% dels  cations  expressats  en mEq/L) i el magnesi  (Mg++, 92.7  mg/L,  representant  el  40% dels  cations expressats en mEq/L).

La seva temperatura d'emergència a l'aiguaneix (aigües subterrànies) és de 13ºC.

 

Per  tot això, cal considerar-la com  una  aigua mineromedicinal sulfatada càlcica clorurada magnèsica hipotermal.

etiqueta antigua.gif

 

Per la seva composició tan fixa, per la temperatura constant i per l'escassa quantitat de gasos que porta dissolts, podem dir que pràcticament no pateix modificacions en la seva composició, per lo qual permet els seu envàs i trasllat a llargues distancies conservant les seves propietats terapèutiques.

 

general torre.gifLa ingesta d'aigua de Rocallaura té una acció diürètica i efectes neurovegetatius  que eviten  la  formació  de càlculs (pedres)  i facilita  l'expulsió de sediments i petits càlculs.

Les  cures  hidrotermals amb aquest tipus d'aigua, quant s'ingereix en quantitat suficient i amb un ritme adequat, produeix una resposta diürètica important, amb un màxim als 90 – 100 minuts després de la ingestió matutina que va seguida amb una segona fase en que proporcionalment és menor la descarrega hídrica i major el contingut de sòlids dissolts, sent el resultant global de la resposta l'eliminació de un volum d'aigua superior al volum d'aigua ingerit.

 

Els efectes bàsics de les cures de diüresis són els derivats de la major eliminació d'hidrosalina, de urea i d'àcid úric. Però també és important la milloria de l'hemo dinàmica renal, la disminució del treball   de concentració  renal  a l'eliminar   una orina   amb major contingut hídric i com a riñones.gifconseqüència de la nova composició de l'orina així eliminada es facilita la tasca de neteja i arrastrament de les vies urinàries en tot el seu trajecte, des dels mateixos túbuls fins als canals col·lectors i excretors. Però si l'augment del fluix d'orina facilita la neteja  de les vies,  l'augment brusc  de l'eliminació urinària augmenta considerablement la freqüència de les  contraccions ureterals, produint acció mecànica, un efecte motor, que contribueix eficaçment a la tasca expulsiva de las cures de diüresis. A més, la diüresis així provocada, per la seva modificació en la densitat i pH de l'orina eliminada fa més difícil la precipitació de substàncies en sobresaturació i són molt menys irritants de la mucosa de revestiment de les vies urinàries.

 

 

L'aigua de Rocallaura amb un pH de 8,05 aconsegueix desplaçar el pH de l'orina cap l'alcalinitat, acció molt interessant en les litiasis úriques. En aquest tipus de litiasis els litis solen ser petits i arrodonits, i el PH de l'orina sol ser inferior a 5, ja que a pH més elevats es facilita la solubilitat de les sals sòdiques d'àcid úric, d'aquí que aquestes litiasis  l'alcalinització  de l'orina i al forçar la diüresis  són pràctiques especialment útils. En el cas de litiasis oxàliques i litíniques, també hi ha orina de caràcter àcid (pH baix) beneficiant-se per tant de l'alcalinització de la mateixa. En el cas de litiasis càlciques és interessant la ingesta d'aigües amb alts continguts en magnesi, ja que dificulten la cristal·lització de fosfats i oxalats de calci.

 etiqueta antigua 2.gif

 

Interessants  casos  clínics  estan documentats  en la   bibliografia mèdica corroborant la utilitat de la ingesta d'aigua de Rocallaura en innumerables casos de litiasis urinària, com els publicats pel Dr. Ricardo Portella i Torruella i que li van valer el Premi del Concurs del Col·legi Oficial de Metges de la província de Lleida. O els publicats per antigues direccions mèdiques de l'establiment com el Dr. Luis G. Castells i Bosch amb malats de càlculs renals (70% segons la seva pròpia estadística),  i  sobre  nefritis  cròniques  i   tractaments   de la  cistitis, patologies  que es beneficien de la  cura  de diüresis  amb l'aigua de Rocallaura.

Bibliografia i Fonts:
•  Armijo Valenzuela, Manuel; San  Martín Bacaicoa, Josefina: “Curas balnearias y climáticas. Talasoterapia y helioterapia” Ed . Complutense, Madrid, 1994
•  Castells Bosch, Luis G “El agua de Rocallaura en las enfermedades del riñón, estómago, hígado e intestinos” Impremta Vallverdú. Reus.1925.
•  Portella  Torruella,  Ricardo:  “Hidrología  médica  de la  provincia  de Lérida”, Col·legi oficial de Metges de Lleida, 1922.
•  Gilbert, A; Carnot , P: “Crenoterapia española” Tomo VIII. Salvat. Barcelona. (c. 1917) 
•  Informe analític de 19-03-2009 de Laboratorios Dr. Oliver Roldés. Registro nº 150464.

Autor: Antonio Freire Magariños. Metge especialista en Hidrologia Mèdica i Hidroteràpia.